Segona Visita. Fase observació.

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar

Fase : d’observació.

DATA 20/10/2011.

El dijous va ser la meva segona visita a l’escola. La classe comença a les 17.30h, pujo per una altra escala (quin embolic d’escola, suposo que ja m’acostumaré).

Quan arribo no hi ha ningú encara, aprofitant que estic sola començo a observar l’espai més detalladament, i m’he n’adono d’alguns detalls en els quals el dimarts no m’hi vaig fitxar, realment part del mobiliari és molt antic, les portes són pintades amb colors molt alegres (vermelles, blaves), les taules de fusta bastant velles i les parets (encara que netes) em recorden a d’altres temps. Veig que no hi ha calefacció, només dues estufes elèctriques i un aparell d’aire condicionat. També hi ha una fotografia religiosa al davant (just  entre les dues finestres).

Els nens comencen a arribar i em miren de reüll, de seguida entra la Srta. Són les 17.20h. i xerra i fa bromes amb ells alegrement. Avui només assisteixen 9 infants; 6 nens i 3 nenes. Vet i que ja em van veure l’altre dia per la classe la professora els explica que estaré uns dies allà amb ells, i els nens em miren tímidament i em somriuen, però penso que els és estrany, encara que veig que de seguida van a la seva i no em fan gaire cas. Els nens són d’edats compreses entre els 6 i els 9 anys (crec).

Seuen allà on volen, potser els van posar així, i així s’han quedat ??? (no ho sé). Estan barrejats, per sexe, però veig que els que tenen una edat semblant estan de costat, potser per què es coneixen del curs??, bé aquestes qüestions les tindré en compte per intentar esbrinar-ho en següents observacions o preguntar-ho a la entrevista final.

Vet i que no estan gaire temps asseguts tranquil·lament, els veig molt atents a les indicacions de la professora, i van tocant d’un en un i després tots plegats. Em dóna la sensació de què s'ho passan bé.

Reflexió sobre el que he vist:

És un grup de nens petits entre els quals no hi ha ni un nen immigrant (les classes extraescolar es paguen a part, la majoria de nens immigrants que venen a aquesta escola reben subvencions de la Grtat.). Avui tots els nens vesteixen amb roba maca, (la Srta., fa la observació dirigint-se a mi de què avui han fet la foto que per Nadal donaran als pares, i que per això van tan guapos).

La Srta., vesteix bé, jovialment amb texans i samarreta.

El tracte de la Srta., em sembla molt maternal, però de fet, són nens petits.

La classe transcorre sense gaires incidents. Es respira un ambient alegre, però seriós al mateix temps, sembla mentida com creuen els nens a la Srta.

Hi ha un nen que em sembla una mica “especial”, l’haig d’observar més.

A primera hora arriben molt contents, però cap al final es mostren cansats, encara que surten jugant i rient.

Començo a detectar les relacions d’amistat entre alguns dels nens.´

Avui també us adjunto una fotografia, per que veieu part de la "classe de música";

Caixa de cançons

Primera visita, presa de contacte.

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar

1ª Fase : observació inicial del terreny sobre el qual treballaré: l’escola, el docent i l’aula de música

DATA 18/10/2011.

Hora : De les 16.45 h a les 7h

Són les 16.45h de la tarda i estic a la porta de l’escola puntualment, he arribat una mica abans per no fer esperar a la professora, la cita estava prevista per les 17h. Busco a la Senyoreta “XX” i de seguida surt al meu encontre, s’adreça a mi amb un somriure a la cara i em saluda molt alegrement, em dóna la impressió què és una noia molt agradable i simpàtica, ja que a mesura que va trobant d’altres pares també la van saludant constantment.  Comprovo que surt a rebre’m amb una bata escolar, penso que la fa servir per impartir les classes ordinàries. De seguida li explico ben bé l’objectiu de la meva estada i no posa cap inconvenient, ja que el dia que vam concertar la cita no vaig entrar en gaires detalls.

Entrem al col·legi i sona el timbre, comença a sortir mainada de tot arreu, aquesta escola és com un laberint, ple de passadissos, de portes i escales en un espai bastant reduït. A mesura que anem pujant a la classe els nens i les nenes que ens trobem pels passadissos i que baixen per les escales saluden la senyoreta amb expressions facials d’alegria. M’acompanya cap a l’aula en la qual es fan les classes de música. Pel camí li vaig explicant que en aquesta primera visita el que faré serà una observació del lloc (escola), de la distribució de l’aula, la decoració, etc... Però a mida que anem pujant per l’escala (l’aula de música està situada al tercer pis) i observo l’interior de l’escola, veig que realment la distribució de les aules és força complicada, ja que a cada pis hi ha un nivell (a les portes posa nom i el número de curs) amb algunes de les aules comunes (biblioteca, sala d’informàtica), i una altra escala. Em comenta que l’altra escala que ens anem trobant pel camí prové d’una ala una mica més nova, a la qual s’accedeix per un altre passadís. Del primer que m’he n’adono és que és un edifici força antic, amb baranes de ferro, escales per tot arreu, portes molt altes de fusta i una estructura que em recorda a les cases del segle passat, (preguntant-li a la srta.”X” em diu que l’edifici data de més de 150 anys), res a veure amb algunes de les escoles que es construeixen ara. L’espai sembla no gaire còmode ni modern, però es respira força alegria i està molt net.

La senyoreta m’explica que les classes de música, tant dintre com fora de l’horari escolar, tenen força acceptació per part dels nens i es mostren molt participatius en totes les activitats que es desenvolupen. També em diu que l’escola fa un projecte trimestral on es treballen activitats de caràcter interdisciplinari que a més de la música es compon d’altres matèries treballades a d’altres àrees. La seva funció en aquest projecte és adaptar la música als diferents temes que es treballen, tant a les classes normals com a les extraescolars. M’explica també que als nens els hi agrada molt aquest sistema ja que poden desenvolupar alguns dels coneixements apressos en la seva realitat més pròxima, i gaudeixen i li troben finalitat al que han treballat. Ara estan treballant sobre temes de la tardor i m’ha convidat a la festa de la castanyada la setmana vinent, en la qual els nens canten, ballen i els més grans toquen alguns dels instruments musicals, una bona ocasió per dur a la pràctica el que s’aprèn, i d’altra part em permetrà poder observar els nens en un ambient festiu. 

Pel que a al tracte personal amb mi, la senyoreta ha estat del tot participativa i m’ha expressat la seva disposició a col·laborar en tot el que necessiti, així m’ho ha expressat. El seu vocabulari és molt ric i culte, per la qual cosa detecto que té una bona formació, i el seu aspecte físic és molt agradable. De tant en tant, em fa còmplice de la seva tasca com a docent explicant-me algunes de les alegries que li aporta el fet d’ensenyar, però també els inconvenients, tant a nivell d’instal·lacions, com de recursos. Detecto que fa la seva feina amb il·lusió i compromís. Una altra cosa, fora de l’hora lectiva que acaba a les cinc, ens hem aturat a una sala de professors on s’ha tret la bata. Va vestida molt jovialment, amb texans i una samarreta molt divertida, de fet és una noia jove.

Veig que l’aula és molt alegre, hi ha objectes, dibuixos i notes musicals per tot arreu, encara que potser alguns no estan a l’abast dels més petits, no sé si és pel seu gran volum o per què?. També observo que algunes de les coses que hi ha penjades a les parets són de difícil accés pels més menuts, tant a la seva vista com per agafar-los.  D’altra banda és una aula molt llarga, però poc ampla, i les taules estan posades en dues fileres de tres taules enganxades amb les cadires al darrera. Al fons de la classe hi ha un espai amb joguines i caixes plenes d’instruments musicals fets pels nens. Una altra cosa que em crida l’atenció és que la classe no està insonoritzada (potser pel pressupost que ensenyament dedica a aquesta activitat), la qual cosa em sorprèn, és una aula de música i al seu costat (dreta) hi ha l’aula de sisè i al davant la de suport escolar. Però, també una de les coses que m’estranya  és que si que estigui digitalitzada, la pissarra digital és ben bé al darrera de la taula de la senyoreta, per la qual cosa els nens la veuen de front.

Demano permís per fer algunes fotografies i me’l dóna molt complagudament, així acaba la meva primera estada a la classe de música.

Ha estat una experiència positiva, ja que m’ha permès conèixer amb detall el lloc on es fan les classes de música i he obtingut una primera impressió tant de l’escola, de l’aula i de la professora.

Us adjunto unes fotografies per tal que podeu comprovar el lloc on faré el meu treball de camp.

 

Presentació

Hola a tothom,

Aquesta és la meva primera experiència en el món dels Blogs, i m ’inicio intentant compartir amb tots vosaltres el meu treball etnogràfic, que consisteix en un treball de camp situat dins del context educatiu.

En la meva recerca, intentaré saber quina és l’actitud dels nens davant una activitat extraescolar com és la música. Ja que penso que els processos educatius que es desenvolupen en les activitats extraescolars gaudeixen d’un major grau d’acceptació entre els alumnes i que la seva implicació és més gran que en el de les classes rutinàries. Per això, m’interessa saber si és cert o no, o solament és un mite més això de què els nens accepten i s’impliquen en major grau en les activitats fora de l’horari escolar, ja que la música requereix d’estudi.

Però potser no és així, i aquests nens ho veuen simplement com un allargament de l’estada diària en l’escola i l’associen com una càrrega més de treball.

Partint de la base que no sé res, intentaré observar com es desenvolupen les classes,  les actituds envers l’assignatura i amb el docent.

Fins aviat,