Segona Visita. Fase observació.

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar

Fase : d’observació.

DATA 20/10/2011.

El dijous va ser la meva segona visita a l’escola. La classe comença a les 17.30h, pujo per una altra escala (quin embolic d’escola, suposo que ja m’acostumaré).

Quan arribo no hi ha ningú encara, aprofitant que estic sola començo a observar l’espai més detalladament, i m’he n’adono d’alguns detalls en els quals el dimarts no m’hi vaig fitxar, realment part del mobiliari és molt antic, les portes són pintades amb colors molt alegres (vermelles, blaves), les taules de fusta bastant velles i les parets (encara que netes) em recorden a d’altres temps. Veig que no hi ha calefacció, només dues estufes elèctriques i un aparell d’aire condicionat. També hi ha una fotografia religiosa al davant (just  entre les dues finestres).

Els nens comencen a arribar i em miren de reüll, de seguida entra la Srta. Són les 17.20h. i xerra i fa bromes amb ells alegrement. Avui només assisteixen 9 infants; 6 nens i 3 nenes. Vet i que ja em van veure l’altre dia per la classe la professora els explica que estaré uns dies allà amb ells, i els nens em miren tímidament i em somriuen, però penso que els és estrany, encara que veig que de seguida van a la seva i no em fan gaire cas. Els nens són d’edats compreses entre els 6 i els 9 anys (crec).

Seuen allà on volen, potser els van posar així, i així s’han quedat ??? (no ho sé). Estan barrejats, per sexe, però veig que els que tenen una edat semblant estan de costat, potser per què es coneixen del curs??, bé aquestes qüestions les tindré en compte per intentar esbrinar-ho en següents observacions o preguntar-ho a la entrevista final.

Vet i que no estan gaire temps asseguts tranquil·lament, els veig molt atents a les indicacions de la professora, i van tocant d’un en un i després tots plegats. Em dóna la sensació de què s'ho passan bé.

Reflexió sobre el que he vist:

És un grup de nens petits entre els quals no hi ha ni un nen immigrant (les classes extraescolar es paguen a part, la majoria de nens immigrants que venen a aquesta escola reben subvencions de la Grtat.). Avui tots els nens vesteixen amb roba maca, (la Srta., fa la observació dirigint-se a mi de què avui han fet la foto que per Nadal donaran als pares, i que per això van tan guapos).

La Srta., vesteix bé, jovialment amb texans i samarreta.

El tracte de la Srta., em sembla molt maternal, però de fet, són nens petits.

La classe transcorre sense gaires incidents. Es respira un ambient alegre, però seriós al mateix temps, sembla mentida com creuen els nens a la Srta.

Hi ha un nen que em sembla una mica “especial”, l’haig d’observar més.

A primera hora arriben molt contents, però cap al final es mostren cansats, encara que surten jugant i rient.

Començo a detectar les relacions d’amistat entre alguns dels nens.´

Avui també us adjunto una fotografia, per que veieu part de la "classe de música";

Caixa de cançons