Entrevistes

Hola,

Per aprofundir una mica més en el meu tema d’estudi (les activitats extraescolars), he realitzat un parell d’entrevistes d’allò més interessants. Les entrevistes les he fet a una mestra d’educació primària 41 anys, i a una nena que té 7 anys i que fa classes extraescolars.

En primer lloc, reconec que la meva manca d’experiència en aquest tipus de treballs no ha facilitat gaire la feina, i no ha estat tan fàcil com en un principi pensava. I encara que entrevistar a adults no suposi un gran problema i es dóna un cert diàleg, quan ho fem a nens el discurs és molt més curt i es basa en respostes monosíl·labes.

Us explico; així com a l’observació participant no m’ha suposat cap tipus de problema fer una anàlisi de processos, d'ambients, de relacions entre iguals, etc..., trobo (un cop escoltades les entrevistes a casa en tranquil·litat) que en l’entrevista (amb la professora) potser m’he ficat una mica nerviosa i els impulsos m’han jugat una mala passada i han fet que sovint no deixés parlar amb la suficient llibertat a la persona entrevistada, potser la meva presència la coaccionés en certa manera. També trobo indicis (o em dóna a mi la sensació) de què la noia que he entrevistat potser pensa, que més que un treball etnogràfic, estic valorant la seva tasca com a docent, la qual cosa deriva que no actuï amb plena llibertat. En un moment de l’entrevista m’ha donat la sensació que relatava més un discurs aprés que no pas els seus sentiments i conviccions més íntimes.

En quan a l’entrevista amb la nena,  per intentar extreure alguna conclusió m’he hagut de sortir del guió previst, ja que les paraules que utilitza i la seva visió del món dista en part de la meva, i d’una lògica que opera en el llenguatge amb adults.

De fet l’entrevista ha estat més relaxada amb la mestra que no pas amb la nena, potser això hagi estat fruit d’una relació de confiança, ja que amb els nens i a nivell d'adult es fa més difícil d’establir.

Però bé, trobo que les diferents respostes obtingudes em poden ajudar a obtenir més dades i una visió més amplia del meu objecte d’estudi, des de la subjectivitat d’alguns dels actors que intervenen en els processos educatius, i amb els relats de la seva pròpia veu.

Seguiré informant-vos,

Festa de la Castanyada a l'escola

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar. Un dia festiu a l’escola.

Fase : d’observació participant.

Hola a tothom,

De nou torno a compartir amb vosaltres una experiència en el context escolar, l’assistència en l’escola com a observadora participant a la festa de “La Castanyada”.

En l’escola hi ha diferents festes que tenen força acceptació pels nens, una d’aquestes és la Castanyada, però malauradament el temps no ens ha acompanyat.

La Castanyada és una festa popular, típica catalana, on els nens canten cançons, fan rotllanes i ballen al son d’una música concreta. Hi ha alguns pares i mares que hi participen activament, preparant les castanyes i la fruita de tardor, que després regalaran als nens (ja que estan pagades per l’AMPA). Entre els pares la relació és amigable i mantenen converses informals. Hi ha molta més participació de mares que pares, potser això té a veure amb el rol que a aquesta se li atribueix com a cuidadora dels infants de la llar.

Una altra cosa que observo és que totes les cançons que es ballen i s’interpreten són catalanes i fan referència a costums de les nostres contrades, com és “el fet d’anar a buscar castanyes a la muntanya, que el cuiner cuina moniatos i peus de porc etc..”, vet i que hi ha una gran quantitat de nens que no són originaris de Catalunya (hi ha força nens marroquins). També me n’adono que els nens segueixen mirant a les professores (sobretot els més petits) com esperant rebre ordres o indicacions a seguir en cada moment, potser busquen una referència o intenten evitar una mala intervenció.

En quan a l’estada en les diferents aules a les quals he anat (repartint castanyes), és diferent en cada curs, suposo que com no s’esperava la pluja alguns mestres han pensat que a la classe s’ha d’estar com sempre (asseguts en ordre a taula), i d’altres que la festa s’ha de celebrar igualment, aquestes eren les classes on els nens estan asseguts a terra formant una rodona. Bé suposo que és deixa a criteri del tutor.

Una altra cosa que em torna a cridar l’atenció, és que a 2º hi ha un nen dret al final de la classe al costat de la paret i no ens han deixat donar-li castanyes, per la qual cosa em fa pensar que els càstigs és una forma d’adquirir autoritat que utilitzen el mestres per imposar ordre.

Conclusió de l’estada, vet i que a l’escola es produeixen costums i rituals que són acceptats per la majoria, aquests també estan pensats per la majoria i en benefici d’una cultura i d’unes creences determinades. Els càstigs és una cosa que encara em crida l’atenció, sobretot en dies de celebracions com aquest.

Per no perdre el costum, us adjunto una imatge d’aquest dia.

Adéu.

Observacions i Reflexions

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar

Fase : d’observació participant.

Novembre 2011

Hola a tothom,

Avui intentaré donar-vos a conèixer algunes de les observacions i reflexions de les meves últimes visites a l’escola per tal de que sapigueu com va el meu estudi.

L’escola i l’ambient escolar, té un rituals que es perpetuen en la història com a unitats bastant immòbils i constants. Penso, després d’observar actituds  i posicions dels participants, que tant, els nens com els mestres els accepten sense gaire resistència i amb aquesta postura contribueixen a la seva perpetuació.

El context escolar actual, com a institució educadora (amb la família) per excel·lència, no s’allunya gaire del que hom coneix de la seva infància. Als nens se’ls hi assigna un lloc i una determinada forma d’estar i és quasi impossible oferir cap tipus de resistència a aquest model, i els professors s’erigeixen com a coneixedors del que més convé als infants.

Potser la monotonia de les classes a les quals he assistit, amb un fort component maternal, per part de la professora que les imparteix, deriva en què els nens respectin la seva autoritat.

Una altra cosa que em crida l’atenció és que el càstig hi és present per aconseguir l’ordre i l’obediència, per tant, crec que encara que siguin classes extraescolars els infants les veuen com una prolongació de les ordinàries. D’altra banda, les recompenses també s’agraeixen molt per part dels infants, ja siguin aquestes en forma d’alabança com d’un simple somriure.

Les relacions entre els nens transcorren informals, i estan caracteritzades pel bon humor, i per les relacions que s’han establert anteriorment i que uneixen als nens amb diferents vincles.

Quan hi ha alguna esdeveniment fora del que es considera normal (el primer dia que plou molt) els nens es mostren interessats, però en la rutina escolar aquest fet no crida gaire l’atenció.

Bé, seguiré compartint amb vosaltres aquesta aventura.



3ª Visita

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar

Fase : d’observació.

Actitud: Observació, no participo en l’activitat, em limito a observar i prendre notes.

DATA 25/10/2011.

Hora : De les 17 h a les 19h

Aquesta és la meva 3ª visita, arribo a l’escola i pujo a l’aula de música abans de què comenci la classe, vet i que està en silenci encara es senten sorolls dels nens pels passadissos que van surtin de les aules properes a aquesta. És increïble el silenci que hi ha a l’escola després de què la majoria dels nens surtin.

Els nens comencen a arribar a la classe de mica en mica, tots s’asseuen en la mateixa cadira, per tant dedueixo que és el lloc assignat. Observo que la relació que es dóna entre ells és informal, veig que es fan bromes entre ells i xerren alegrement.

En pocs minuts arriba la Srta., i els crida l’atenció perquè parin de parlar, veig que aquesta exerceix certa autoritat sobre ells. Una cosa que crida l’atenció del fet educatiu és que els nens resten asseguts i bastant quiets esperant rebre ordres o indicacions del que han de fer.

Es donen indicacions del treball a fer, i quan la Srta. no hi és de cara, alguns aprofiten per o fer alguna petita xerrada entre ells, la qual cosa és dissolta de seguida per la intervenció de la professora (un altre indicatiu d’autoritat).

Un cop escrites les notes, els nens van copiant i la Srta.els segueix l’evolució de la tasca. Crec que és un procés d’aprenentatge molt comú i similar al treball de les classes formals. Els infants en edats molt primerenques accepten la figura del professor.

Vet i que els nens mostren interès i posen empeny per aprendre, hi ha un parell que semblen mostrar una postura d’oposició o potser volen cridat l’atenció, ja que hi ha dos manifestacions i actituds de desacord amb la feina proposada. La Srta. s’apropa i els ajuda amb actitud maternal. Els nens reclamen la seva presència per tal de rebre la seva aprovació i la conformitat respecte al treball fet.

Un cop acabat l’exercici, la Srta. els demana que agafin les flautes i els indica que aquesta setmana es treballaran temes musicals relacionats amb “La Castanyada” (festa popular  i típica de la tardor). Torna a fer el mateix que vaig observar l’altre dia, triar un nen i que aquest triï el primer tema. Quan el nen escull, alguns dels companys mostren desacord, però aquest és breu i ho acaben acceptant. Avui li ha tocat sortir al davant al “Nil”[1] (em sembla que la tria està motivada perquè aquest nen està assegut sol i té una actitud reservada en comparació dels seus companys).

La classe transcorre alegrement entre cançó i cançó, però començo a detectar altres factors que influeixen en els processos educatius (en aquest cas extraescolars) com poden ser les relacions d’amistat que es prolonguen en aquestes activitats en les establertes en les aules ordinàries.

Al final de la classe veig com els més menuts es tronen a recolzar cos sencer sobre la taula fent servir el braç com a sostenidor del cap, a la qual cosa la Srta. crida l’atenció i demana bona postura.

S’acaba la classe, i la Srta. no ha de dir que es reculli, els nens coneixen tot el ritual o procés, els hi diu que s’acomiadin de mi, i ho fan tímidament, després van sortint en grupets formats per edats, i veig que alguns arrosseguen les motxilles per terra.

Reflexió

Factors a considerar i tenir en compte per la propera visita i per la interpretació final de la meva etnografia.

-       La Srta. mostra una actitud maternal.

-       Els nens estableixen més relacions entre ells si són d’una edat similar.

-       Hi ha una estona en què se’ls veu cansats, però segueixen el ritme de la classe sense posar gaire oposició.

-       Al nens no els afecta la meva presència, potser a la Srta. si.

---

[1] Nil, nom inventant d’un dels nens participants.