Primera visita, presa de contacte.

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar

1ª Fase : observació inicial del terreny sobre el qual treballaré: l’escola, el docent i l’aula de música

DATA 18/10/2011.

Hora : De les 16.45 h a les 7h

Són les 16.45h de la tarda i estic a la porta de l’escola puntualment, he arribat una mica abans per no fer esperar a la professora, la cita estava prevista per les 17h. Busco a la Senyoreta “XX” i de seguida surt al meu encontre, s’adreça a mi amb un somriure a la cara i em saluda molt alegrement, em dóna la impressió què és una noia molt agradable i simpàtica, ja que a mesura que va trobant d’altres pares també la van saludant constantment.  Comprovo que surt a rebre’m amb una bata escolar, penso que la fa servir per impartir les classes ordinàries. De seguida li explico ben bé l’objectiu de la meva estada i no posa cap inconvenient, ja que el dia que vam concertar la cita no vaig entrar en gaires detalls.

Entrem al col·legi i sona el timbre, comença a sortir mainada de tot arreu, aquesta escola és com un laberint, ple de passadissos, de portes i escales en un espai bastant reduït. A mesura que anem pujant a la classe els nens i les nenes que ens trobem pels passadissos i que baixen per les escales saluden la senyoreta amb expressions facials d’alegria. M’acompanya cap a l’aula en la qual es fan les classes de música. Pel camí li vaig explicant que en aquesta primera visita el que faré serà una observació del lloc (escola), de la distribució de l’aula, la decoració, etc... Però a mida que anem pujant per l’escala (l’aula de música està situada al tercer pis) i observo l’interior de l’escola, veig que realment la distribució de les aules és força complicada, ja que a cada pis hi ha un nivell (a les portes posa nom i el número de curs) amb algunes de les aules comunes (biblioteca, sala d’informàtica), i una altra escala. Em comenta que l’altra escala que ens anem trobant pel camí prové d’una ala una mica més nova, a la qual s’accedeix per un altre passadís. Del primer que m’he n’adono és que és un edifici força antic, amb baranes de ferro, escales per tot arreu, portes molt altes de fusta i una estructura que em recorda a les cases del segle passat, (preguntant-li a la srta.”X” em diu que l’edifici data de més de 150 anys), res a veure amb algunes de les escoles que es construeixen ara. L’espai sembla no gaire còmode ni modern, però es respira força alegria i està molt net.

La senyoreta m’explica que les classes de música, tant dintre com fora de l’horari escolar, tenen força acceptació per part dels nens i es mostren molt participatius en totes les activitats que es desenvolupen. També em diu que l’escola fa un projecte trimestral on es treballen activitats de caràcter interdisciplinari que a més de la música es compon d’altres matèries treballades a d’altres àrees. La seva funció en aquest projecte és adaptar la música als diferents temes que es treballen, tant a les classes normals com a les extraescolars. M’explica també que als nens els hi agrada molt aquest sistema ja que poden desenvolupar alguns dels coneixements apressos en la seva realitat més pròxima, i gaudeixen i li troben finalitat al que han treballat. Ara estan treballant sobre temes de la tardor i m’ha convidat a la festa de la castanyada la setmana vinent, en la qual els nens canten, ballen i els més grans toquen alguns dels instruments musicals, una bona ocasió per dur a la pràctica el que s’aprèn, i d’altra part em permetrà poder observar els nens en un ambient festiu. 

Pel que a al tracte personal amb mi, la senyoreta ha estat del tot participativa i m’ha expressat la seva disposició a col·laborar en tot el que necessiti, així m’ho ha expressat. El seu vocabulari és molt ric i culte, per la qual cosa detecto que té una bona formació, i el seu aspecte físic és molt agradable. De tant en tant, em fa còmplice de la seva tasca com a docent explicant-me algunes de les alegries que li aporta el fet d’ensenyar, però també els inconvenients, tant a nivell d’instal·lacions, com de recursos. Detecto que fa la seva feina amb il·lusió i compromís. Una altra cosa, fora de l’hora lectiva que acaba a les cinc, ens hem aturat a una sala de professors on s’ha tret la bata. Va vestida molt jovialment, amb texans i una samarreta molt divertida, de fet és una noia jove.

Veig que l’aula és molt alegre, hi ha objectes, dibuixos i notes musicals per tot arreu, encara que potser alguns no estan a l’abast dels més petits, no sé si és pel seu gran volum o per què?. També observo que algunes de les coses que hi ha penjades a les parets són de difícil accés pels més menuts, tant a la seva vista com per agafar-los.  D’altra banda és una aula molt llarga, però poc ampla, i les taules estan posades en dues fileres de tres taules enganxades amb les cadires al darrera. Al fons de la classe hi ha un espai amb joguines i caixes plenes d’instruments musicals fets pels nens. Una altra cosa que em crida l’atenció és que la classe no està insonoritzada (potser pel pressupost que ensenyament dedica a aquesta activitat), la qual cosa em sorprèn, és una aula de música i al seu costat (dreta) hi ha l’aula de sisè i al davant la de suport escolar. Però, també una de les coses que m’estranya  és que si que estigui digitalitzada, la pissarra digital és ben bé al darrera de la taula de la senyoreta, per la qual cosa els nens la veuen de front.

Demano permís per fer algunes fotografies i me’l dóna molt complagudament, així acaba la meva primera estada a la classe de música.

Ha estat una experiència positiva, ja que m’ha permès conèixer amb detall el lloc on es fan les classes de música i he obtingut una primera impressió tant de l’escola, de l’aula i de la professora.

Us adjunto unes fotografies per tal que podeu comprovar el lloc on faré el meu treball de camp.