Reflexions i conclusions obtingudes del meu estudi etnogràfic sobre la realitat educativa en les activitats extraescolars.

Hola de nou,

Per acabar amb aquest blog dedicat a l’estudi etnogràfic educatiu, us faré uns últims comentaris sobre la realitat observada.

Les forces culturals més significatives són les que afecten i tenen més influència en la vida dels nens durant la seva enculturació. Els hàbits culturals, modelen la naturalesa humana, per tant és important tenir en la mateixa consideració de tots els espais allà on aquests es produeixen. Així, fent un anàlisi sobre les activitats extraescolars podria fer una crítica en els següents aspectes:

1-. És possible que els nens acceptin l’assistència a activitats extraescolars, però aquestes han d’intentar aconseguir la seva finalitat, que no és una altra que proporcionar valors culturals i eines de desenvolupament en espais lúdics, així han de partir de la idea del joc com instrument d’aprenentatge. Això, es pot aconseguir allunyant-se dels sistemes educatius tradicionals i no copiant els mètodes que s’apliquen a l’escola (correcció i castig). Ha d’haver una supervisió de l’assoliment d’objectius, però centrades en proporcionar instruments de millora i  no pas com a eines de control i càstig.

2-. La crítica a les activitats extraescolars, que exclou als nens pertanyents a famílies menys afavorides econòmicament.

3-. Un enfocament de l’educació que prioritza valors com la submissió i la poca participació no resulta adequat segons la perspectiva humanista de l’educació per assegurar que els nens siguin creatius i independents. La responsabilitat de pares i professors és donar eines per potenciar l’impuls creatiu dels nens, intentant evitar ideologies autoritàries.

4-. Les activitats extraescolars desenvolupen un paper de caràcter assistencial,   fent de substitutes de l’espai que haurien de compartir els nens amb els seus pares i mares, i allunyen als infants del capital humà familiar, la qual cosa hauria de provocar un rebuig a les noves formes de convivència que deriven d’una societat neocapitalista.

Límits de l’estudi etnogràfic, reflexió sobre el nostre paper d’etnògrafs

L’estudi etnogràfic educatiu presenta algunes dificultats i paradoxes, el treball etnogràfic implica proximitat a alguna cosa “llunyana, desconeguda...”, aquesta introspecció no està exempta de certs factors que poden ser determinants en l’estudi, com: les reticències del grup observat, l’empatia, la influència que podem exercir en les persones, el caràcter formal/informal de la institució on realitzem l’estudi, la dificultat d’accés, l’objectiu de la recerca,  etc... També cal ser conscient de les limitacions que podem tenir nosaltres mateixos com observadors, s’ha de tenir una certa capacitat per ser el màxim objectiu i deixar de banda les nostres creences, per no donar per fet que una cosa és d’una manera, per saber entendre els diferents llenguatges, per saber expressar el que és pretén, per reflexionar sobre les pròpies conviccions,  per analitzar i interpretar les dades, etc...

Reflexió sobre l’aplicació pràctica de l’etnografia.

La recerca etnogràfica ens ofereix dades sobre realitats quotidianes, que sovint passen desapercebudes per la majoria de la gent. Les àmplies aportacions i dades que ofereix sobre la realitat humana, han d’anar encaminades a adquirir un major coneixement sobre les manifestacions culturals,  ja que ens mostren la realitat tal i com es percep per persones alienes.

L’estudi qualitatiu de la recerca de dades permet establir un coneixement  holístic i interpretatiu dels fets socials i humans, i proporciona teories en estudis descriptius de situacions.

D’altra banda, també té alguns inconvenients, ja que no és aplicable al camp de les ciències científiques o naturals, i és modificable segons el context o si les situacions concretes ho requereixen, en cas de poder ser mesurable pot canviar segons corrents de pensaments o per les diferents interpretacions d’un fet.

Per tant, puc deduir que si bé la contribució de l’etnografia educativa a les ciències socials (entre elles l’Educació Social) i la seva aplicació pràctica és necessària per poder millorar la pràctica educativa, en el sentit que ens aporta coneixement sobre realitats de vegades imperceptibles, també cal considerar que té les seves limitacions en l'espai i el temps.