Diari de camp
Activitats extraescolars al context escolar
Fase : d’observació.
Actitud: Observació, no participo en l’activitat, em limito a observar i prendre notes.
DATA 25/10/2011.
Hora : De les 17 h a les 19h
Aquesta és la meva 3ª visita, arribo a l’escola i pujo a l’aula de música abans de què comenci la classe, vet i que està en silenci encara es senten sorolls dels nens pels passadissos que van surtin de les aules properes a aquesta. És increïble el silenci que hi ha a l’escola després de què la majoria dels nens surtin.
Els nens comencen a arribar a la classe de mica en mica, tots s’asseuen en la mateixa cadira, per tant dedueixo que és el lloc assignat. Observo que la relació que es dóna entre ells és informal, veig que es fan bromes entre ells i xerren alegrement.
En pocs minuts arriba la Srta., i els crida l’atenció perquè parin de parlar, veig que aquesta exerceix certa autoritat sobre ells. Una cosa que crida l’atenció del fet educatiu és que els nens resten asseguts i bastant quiets esperant rebre ordres o indicacions del que han de fer.
Es donen indicacions del treball a fer, i quan la Srta. no hi és de cara, alguns aprofiten per o fer alguna petita xerrada entre ells, la qual cosa és dissolta de seguida per la intervenció de la professora (un altre indicatiu d’autoritat).
Un cop escrites les notes, els nens van copiant i la Srta.els segueix l’evolució de la tasca. Crec que és un procés d’aprenentatge molt comú i similar al treball de les classes formals. Els infants en edats molt primerenques accepten la figura del professor.
Vet i que els nens mostren interès i posen empeny per aprendre, hi ha un parell que semblen mostrar una postura d’oposició o potser volen cridat l’atenció, ja que hi ha dos manifestacions i actituds de desacord amb la feina proposada. La Srta. s’apropa i els ajuda amb actitud maternal. Els nens reclamen la seva presència per tal de rebre la seva aprovació i la conformitat respecte al treball fet.
Un cop acabat l’exercici, la Srta. els demana que agafin les flautes i els indica que aquesta setmana es treballaran temes musicals relacionats amb “La Castanyada” (festa popular i típica de la tardor). Torna a fer el mateix que vaig observar l’altre dia, triar un nen i que aquest triï el primer tema. Quan el nen escull, alguns dels companys mostren desacord, però aquest és breu i ho acaben acceptant. Avui li ha tocat sortir al davant al “Nil”[1] (em sembla que la tria està motivada perquè aquest nen està assegut sol i té una actitud reservada en comparació dels seus companys).
La classe transcorre alegrement entre cançó i cançó, però començo a detectar altres factors que influeixen en els processos educatius (en aquest cas extraescolars) com poden ser les relacions d’amistat que es prolonguen en aquestes activitats en les establertes en les aules ordinàries.
Al final de la classe veig com els més menuts es tronen a recolzar cos sencer sobre la taula fent servir el braç com a sostenidor del cap, a la qual cosa la Srta. crida l’atenció i demana bona postura.
S’acaba la classe, i la Srta. no ha de dir que es reculli, els nens coneixen tot el ritual o procés, els hi diu que s’acomiadin de mi, i ho fan tímidament, després van sortint en grupets formats per edats, i veig que alguns arrosseguen les motxilles per terra.
Reflexió
Factors a considerar i tenir en compte per la propera visita i per la interpretació final de la meva etnografia.
- La Srta. mostra una actitud maternal.
- Els nens estableixen més relacions entre ells si són d’una edat similar.
- Hi ha una estona en què se’ls veu cansats, però segueixen el ritme de la classe sense posar gaire oposició.
- Al nens no els afecta la meva presència, potser a la Srta. si.
No hay comentarios:
Publicar un comentario