Festa de la Castanyada a l'escola

Diari de camp

Activitats extraescolars al context escolar. Un dia festiu a l’escola.

Fase : d’observació participant.

Hola a tothom,

De nou torno a compartir amb vosaltres una experiència en el context escolar, l’assistència en l’escola com a observadora participant a la festa de “La Castanyada”.

En l’escola hi ha diferents festes que tenen força acceptació pels nens, una d’aquestes és la Castanyada, però malauradament el temps no ens ha acompanyat.

La Castanyada és una festa popular, típica catalana, on els nens canten cançons, fan rotllanes i ballen al son d’una música concreta. Hi ha alguns pares i mares que hi participen activament, preparant les castanyes i la fruita de tardor, que després regalaran als nens (ja que estan pagades per l’AMPA). Entre els pares la relació és amigable i mantenen converses informals. Hi ha molta més participació de mares que pares, potser això té a veure amb el rol que a aquesta se li atribueix com a cuidadora dels infants de la llar.

Una altra cosa que observo és que totes les cançons que es ballen i s’interpreten són catalanes i fan referència a costums de les nostres contrades, com és “el fet d’anar a buscar castanyes a la muntanya, que el cuiner cuina moniatos i peus de porc etc..”, vet i que hi ha una gran quantitat de nens que no són originaris de Catalunya (hi ha força nens marroquins). També me n’adono que els nens segueixen mirant a les professores (sobretot els més petits) com esperant rebre ordres o indicacions a seguir en cada moment, potser busquen una referència o intenten evitar una mala intervenció.

En quan a l’estada en les diferents aules a les quals he anat (repartint castanyes), és diferent en cada curs, suposo que com no s’esperava la pluja alguns mestres han pensat que a la classe s’ha d’estar com sempre (asseguts en ordre a taula), i d’altres que la festa s’ha de celebrar igualment, aquestes eren les classes on els nens estan asseguts a terra formant una rodona. Bé suposo que és deixa a criteri del tutor.

Una altra cosa que em torna a cridar l’atenció, és que a 2º hi ha un nen dret al final de la classe al costat de la paret i no ens han deixat donar-li castanyes, per la qual cosa em fa pensar que els càstigs és una forma d’adquirir autoritat que utilitzen el mestres per imposar ordre.

Conclusió de l’estada, vet i que a l’escola es produeixen costums i rituals que són acceptats per la majoria, aquests també estan pensats per la majoria i en benefici d’una cultura i d’unes creences determinades. Els càstigs és una cosa que encara em crida l’atenció, sobretot en dies de celebracions com aquest.

Per no perdre el costum, us adjunto una imatge d’aquest dia.

Adéu.